Sense elles no podria entendre's el llibre més universal de la literatura castellana. Perquè sense l'afició de Cervantes a les novel·les de cavalleries, l'enginyós hidalgo mai hagués sortit del seu racó de la Manxa. També la més excel·lent de les obres del segle d'Or de les lletres catalanes, el Tirant lo Blanc, pertany a la seva especial manera al gènere. I fins a la seva decadència al segle XVI, no només va donar alguns dels primers best sellers de la història de la literatura, sinó que va ser una influència cabdal en els usos de la noblesa i la reialesa i va servir de canal de transmissió d'ideals i concepcions socials.

Per tot això, l'exposició que la Bibloteca Nacional de Madrid dedica al seu més popular títol és alguna cosa més que un reclam per a especialistes. Amadís de Gaula: 500 anys de cavalleries recull la peripècia d'aquesta obra cimera d'un estil que després se n'aniria esgotant en infinites variacions i voltes de clau cada vegada més inversemblants.
El gran atractiu d'aquesta mostra que estarà oberta al públic fins el 18 de gener és la presència de l'únic volum pertanyent a la seva primera edició de Saragossa de 1508 que s'ha conservat i que custòdia normalment la British Library de Londres. A més, podran veure's quatre fragments manuscrits de la mateixa època, aplegats aquí per primera vegada i més de cent còdexs medievals, incunables i volums dels segles XVI i XVII extrets dels notabilíssims fons de la institució i d'altres col·laboradores de l'exposició, com la Bibliothèque Mazarine de París. A més a més, la impremta artesanal de l'Ajuntament de Madrid ha cedit un taller d'impressió del segle XVII per il·lustrar aquests continguts.

S'intenta donar a conèixer mitjançant diferents tipus de materials i documentacions en què va consistir una febre d'aventures llibresques galants, màgiques i d'armes que durant més de dos segles van fer forrolla a Europa. I per acabar-ho d'adobar, els divendres, al final de l'exposició, es podrà assistir a un espectacle escènic que el dramaturg José Ramón Fernández ha escrit inspirant-se en el cavaller Amadís de Gaula, el personatge que durant tant de temps va ser el més popular de les lletres ibèriques.