
Sense
elles no podria entendre's el llibre més universal
de la literatura castellana. Perquè sense l'afició
de Cervantes a les novel·les de cavalleries,
l'enginyós hidalgo mai hagués sortit del
seu racó de la Manxa. També la més
excel·lent de les obres del segle d'Or de les
lletres catalanes, el Tirant lo Blanc, pertany a la
seva especial manera al gènere. I fins a la seva
decadència al segle XVI, no només va donar
alguns dels primers best sellers de la història
de la literatura, sinó que va ser una influència
cabdal en els usos de la noblesa i la reialesa i va
servir de canal de transmissió d'ideals i concepcions
socials.
Per tot això, l'exposició que la Bibloteca
Nacional de Madrid dedica al seu més popular
títol és alguna cosa més que un
reclam per a especialistes.
Amadís de Gaula:
500 anys de cavalleries recull la peripècia
d'aquesta obra cimera d'un estil que després
se n'aniria esgotant en infinites variacions i voltes
de clau cada vegada més inversemblants.
El gran atractiu d'aquesta mostra que estarà
oberta al públic fins el 18 de gener és
la presència de
l'únic volum pertanyent
a la seva primera edició de Saragossa de 1508
que s'ha conservat i que custòdia normalment
la British Library de Londres. A més, podran
veure's quatre fragments manuscrits de la mateixa època,
aplegats aquí per primera vegada i
més
de cent còdexs medievals, incunables i volums
dels segles XVI i XVII extrets dels notabilíssims
fons de la institució i d'altres col·laboradores
de l'exposició, com la Bibliothèque Mazarine
de París. A més a més, la
impremta
artesanal de l'Ajuntament de Madrid ha cedit un
taller d'impressió del segle XVII per il·lustrar
aquests continguts.
S'intenta donar a conèixer mitjançant
diferents tipus de materials i documentacions en què
va consistir una febre d'aventures llibresques galants,
màgiques i d'armes que durant més de dos
segles van fer forrolla a Europa. I per acabar-ho d'adobar,
els divendres, al final de l'exposició, es podrà
assistir a un
espectacle escènic que el
dramaturg José Ramón Fernández
ha escrit inspirant-se en el cavaller Amadís
de Gaula, el personatge que durant tant de temps va
ser el més popular de les lletres ibèriques.