A manca d'un acord internacional ferm que presentar com a balanç de l'Expo de Saragossa, les propostes que s'han publicat en la seva Carta de l'Aigua podrien significar un pal·liatiu a aquest fracàs. Tracten de ser un diagnòstic dels problemes d'abastament que, per exemple, impedeixen l'accés a aigua potable a 1.100 milions de persones i de com afrontar-los.

Com a remei dels problemes de insostenibilitat, deterioració mediambiental i desigualtat que genera el tractament de l'aigua com una mercaderia, els experts que han participat en aquesta mena de fòrum ètic proposen garantir el dret d'accés a aigua potable, amb l'establiment d'un programa de l'ONU que ajudi a finançar-ho i compromisos supranacionals que obliguin els signants, així com el reconeixement estatal de l'aigua i els ecosistemes aquàtics com a bens públics.

El manifest també demana que s'apliquin mesures especials per aquells pobles indígenes que viuen dels recursos hídrics i que el treball d'aquelles dones que s'encarreguen de portar l'aigua a les seves comunitats sigui objecte d'especial protecció.
En darrer terme, es cerca que els governs tinguin més cura de la gestió de les conques -considerades unitats bàsiques de gestió-, que comparteixin de manera responsable i equitativa els aqüífers i rius transfronterers, limitin la construcció de preses i facin obres hidràuliques respectuoses, modernitzin les xarxes urbanes i sistemes de regadiu i apliquin criteris de racionalitat en la despesa.

Potser es tracti encara d'un programa poc concret, però si més no resulta esperançador que una de les qüestions que esdevindrà més apressants en el proper segle comenci a pensar-se abans que el panorama sigui més catastròfic. I una ciutadania informada i exigent ha de ser el motor que permeti portar a terme aquesta nova cultura de l'aigua abans que sigui massa tard.
Així que si vol llegir sencera la carta, pot trobar-la a:http://www.expozaragoza2008.es/ContenidosAgenda/tda/carta-de-zaragoza.pdf (en castellà)