Al segle XXI s'hi jugarà la sort d'una de les característiques més precioses del nostre planeta: la seva immensa diversitat. Processos socioeconòmics i polítics de tota mena porten molt temps posant-la en escac i per més crides d'atenció que vinguin fent-se, les perspectives són poc esperançadores.

Si fa algun temps ens interessàvem per la diversitat cultural i lingüística, avui li toca el torn a la biodiversitat. L'excusa és el Congrés Mundial de la Natura que el dilluns 6 d'octubre va presentar a Barcelona la llista vermella de la Unió Internacional de la Naturalesa, on es retrata el molt espinós estat d'unes 1.141 espècies de mamífers que es troben amenaçades pel deteriorament del seu hàbitat o per la pressió de la caça i la pesca.
Entre aquestes espècies, les qualificades com críticament amenaçades es troben a un pas de la desaparició definitiva. Trenta-set tipus de primats, o animals el declivi dels quals no ha minvat en les últimes dècades, com el diable de Tasmània, tenen perspectives més aviat magres de seguir formant part de la família planetària. Altres, com el dofí del Yangtsé, podrien haver ja engrandit la llista dels morts, doncs l'últim exemplar va ser albirat l'estiu passat quan ja es creia desaparegut.

A més a més, moltes espècies d'amfibis i rèptils que habiten zones intensivament desforestades o espècies marines sotmeses a la sobrepesca o a les conseqüències derivades de la mateixa, així com a la contaminació i escalfament dels mars, moriran si no s'apliquen llargues vedes i es persegueix l'explotació il·legal o abusiva.

En aquest infaust repertori caldria incloure-hi fins i tot espècies que ha estat objecte de seriosos plans de recuperació. El linx ibèric té el dubtós privilegi de ser el felí amb major risc de perdre's, i malgrat haver-se aconseguit l'enllumenament de 13 exemplars en captivitat l'any passat, urgeix la seva reintroducció en altres ecosistemes d'Espanya i Portugal, així com una major protecció del seu hàbitat, si volem conservar aquesta raresa ja única a Europa.

Són les apressants senyals d'alerta d'un món que molts no ens resignem a que desaparegui per deixadesa, cobdícia i ignorància.