És una possibilitat amb la qual l'home sempre ha joguinejat; una d'aquestes opcions que gairebé tothom considera quan se'ns demana quin do o poder màgic voldríem posseir. També una idea inquietant, que ens suggereix la noció de poder ser vistos sense veure a qui ens aguaita o, molt més joiosa, la de veure sense ser vist.
Però el que fins fa molt poc era només ciència-ficció, físics xinesos han anunciat que comença a ser realitat.

Fa algun temps, el Pentàgon va presentar un metamaterial que havia encarregat la propietat principal del qual era la seva capacitat de desviació de la llum. El projecte, no obstant això, tenia un dèficit: aquest desviament de la llum aïllava totalment a qui estigués cobert pel material, de manera que impedia veure res des del seu interior.
A solucionar aquest defecte van dedicar-se científics de les universitats de Xangai i Hong Kong. Les seves conclusions van aparèixer publicades a Optic Express on exposaven l'obtenció d'un nou material que, en rebotar la llum en lloc de desviar-la, permetria que qui estigués dins veiés sense ser vist.

No obstant això, aquest pas endavant ha d'acollir-se amb cautela, doncs si bé els resultats són inapel·lables, aquesta invisibilitat només és possible en una estreta banda d'ones, de manera que es limita a circumstàncies molt concretes. Es tracta d'un detall que fa que els somnis o malsons d'H.G. Wells encara hagin de superar un obstacle per cobrar vida: que aquesta invisibilitat ampliï la seva banda de longitud d'ona perquè es doni dins la franja habitual en la que els nostres ulls estan acostumats a treballar.

Una vegada superat, igual que varem poder volar, viatjar a l'espai o comunicar-nos a distància, també aconseguirem ser invisibles (encara que de moment, dissortadament, només es pensi en aplicacions militars).