Després de la partició de l'Imperi Romà en dues meitats, la part occidental no va trigar ni dos segles a caure en mans germàniques i disgregar-se en diversos regnes, mentre que l'oriental arribaria a sobreviuria mil anys més. Però malgrat el seu genuí sentiment de continuadora de Roma, aquesta civilització bizantina desenvoluparia la seva pròpia litúrgia, art i manera d'entendre el món, amb molt comprensibles i evidents influències hel·lèniques i asiàtiques.

Per aquesta situació en la cruïlla, així com per llur exasperada història, plena d'extrems dramàtics, el món de Bizanci ha fascinat a autors i estudiosos de totes les èpoques.

Els llibres que la seva cultura va produir, per exemple, són un veritable festival d'enginy, amor al detall i erudició. I la seva exhibició pública és la proposta de la Biblioteca Nacional de Madrid fins al 15 de novembre a Lectures de Bizancio.
Extrets dels fons del propi centre, però també vinguts d'algunes col·leccions com la del Monestir de l'Escorial o la de la Biblioteca Universitària de Salamanca, el visitant podrà extasiar-se amb els bells còdexs i manuscrits de la mostra, que compta amb volums que no eren ensenyats al públic des de 1963.

A més a més, la cessió de certs objectes bizantins conservats al Museu Arqueològic ajudarà a submergir-nos en el món gràcil i delicat que Constantinoble va llegar al terrer hispànic.
I si després d'aquesta troballa ens segueix burxant la curiositat, sempre podrem aventurar-nos a cercar els escadussers rastres que procedeixen de l'estada bizantina a les zones llevantines de la península, de les muralles de Cartagena a les icones de la Catedral de Toledo, passant per certes tècniques artístiques que els visigots van absorbir. Una part sovint invisible de la nostra herència.