L'article 125 de la Constitució Espanyola consagra un dret que si bé potser no prou conegut suposa una de les garanties darreres d'un Estat de Dret. Aparegué per primera vegada amb la promulgació de la Constitució de Cadis de 1812, es mantingué en la de 1869 i reformada resistí a la de 1931. Però en totes tres estava restringit a casos determinats. La present, en canvi, te un abast molt més ampli. Parlem del dret a l'acció popular; és a dir, el dret de qualsevol ciutadà a exercir el paper d'acusador en un procés penal, encara que no sigui víctima o perjudicat directe, per la mera voluntat de defensar de la legalitat.

Pot pensar-se que es tracta d'una figura subsidiària en l'edifici legal, però la seva existència assegura que la inhibició del defensor ordinari de llei -el fiscal- o dels perjudicats, per motius que poden anar de la negligència a la por, no suposi el final de tota esperança de fer justícia. Qualsevol particular pot personar-se com a acusació i impedir així impunitats o els abusos de poder de l'executiu, de qui en últim terme depèn el fiscal.
En la historia recent, ha estat precisament aquest dret el que ha permès la persecució de tortures a presoners de la penitenciaria d'Herrera de la Mancha o les activitats delictives del GAL, que gràcies a una querella de particulars van esser investigades i acabaren amb les condemnes dels policies Amedo i Domínguez o del secretari d'Estat Rafael Vera.

No obstant això, alguns teòrics i juristes creuen que tan fonamental és servar aquest dret com vigilar-ne l'ús indiscriminat: en el passat l'acció popular s'ha emprat de forma retorta i poc escrupolosa per fer política, exercir pressions, crear opinió i fer de contrapoder. Partits polítics, mitjans de comunicació o personatges a mig camí de l'empresa i l'aventurerisme són aquells qui se n'han servit de manera deshonesta pels seus propis interessos. De fet, en l'actualitat existeixen projectes legislatius per restringir l'acció popular i evitar judicis espuris i polítics.

Altres, en canvi, pensen que acotar d'alguna manera les possibilitats de l'acció popular, malgrat les perversions a les quals estigui exposada, suposa sotmetre-la a arbitraris imperis i posar-la en perill d'extinció.