La falta de recursos sempre ha conspirat contra la bona salut, i si cal creure les dades de diversos estudis publicats en els últims temps, Espanya té un problema de salut pública amb prop de nou milions de persones (ni més ni menys que el 19,9% de la població) en situació de pobresa.

No obstant això, no tots els sectors pateixen aquest fuet de la mateixa forma: el més perjudicat és segment dels més grans de 65 anys.
Certament dins de la pobresa cal matisar: la moderada és la dels qui guanyen menys del 60% del que es guanya de mitjana al país. En el nostre cas menys de 7.000 euros anuals. L'alta correspon als qui no arriben al 40% de la mitjana, i l'extrema la dels qui viuen per sota de la quarta part: és a dir, menys de 3.200 euros a l'any.

Són fins a un cinc per cent dels més grans qui es troben en una d'aquestes situacions, i encapçalen les llistes de pobresa moderada: més del 60% dels qui passen per aquesta carestia han superat els 65 anys.
Les pensions i ajudes del nostre estat social han preservat els més ancians de formes severes de pobresa, encara que les seves quantitats no permeten deslliurar-se d'altes taxes de pobresa moderada. I és que per a un gran percentatge les pagues de jubilació són l'única font d'ingressos.

La pobresa també castiga més a les dones que els homes. Una distància que s'augmenta a partir dels 55 anys, possiblement com efecte de la més tardana incorporació de la dona al treball remunerat. Així, les pensions que reben més de la meitat de les dones de més de 55 anys són de viduïtat, amb un import mitjà de 476 euros mensuals, molt per sota dels 722 euros que rep per terme mitja una persona amb una pensió de jubilació.

Sens dubte, esmenar aquesta situació és un dels reptes més decisius del nostre futur: oferir una major comoditat i recompensa als qui han treballat tota la vida i poden haver de fer front a més problemes de salut.