Cada any, tard o d'hora, esdevé l'inevitable. Són les penyores de viure en l'Europa Meridional: el mercuri s'accelera, l'atmosfera es reescalfa, vents saharians baten la península i una onada de calor s'abat pertot. Poc pot fer-se per a evitar els contratemps que ocasiona una situació així, màxim si hom ha d'exposar-se als rigors del sol i ha de fer vida de carrer.

Amb tot, per a pal•liar en la mesura possible els extrems més greus, convé adaptar el comportament a les circumstàncies i prendre una sèrie de precaucions, com bé s'encarrega de recordar la Direcció General de Protecció Civil i Emergències.

Aquesta secció del Ministeri de l'Interior pretén, per sobre de tot, que aquells grups més vulnerables siguin especialment cautes, i que el comú de la ciutadania prengui consciència de les actituds més prudents per a ajudar a aquestes persones i evitar desgràcies.

Els serveis d’emergències atenen, com sempre, en el telèfon 112 i, tant el Ministeri de Sanitat com Protecció Civil funcionen durant els jorns més calorosos de l’any a ple rendiment. També pot rebre's un part detallat de la previsió meteorològica en la web de l'Institut Nacional de Meteorología.

Però per no haver de requerir d'aquests serveis, aquest seria un promptuari dels consells més imprescindibles.

Hidratar-se bé i menjar adequadament. Beure aigua en bona abundància, així com prendre menjars que la continguin en generosa proporció, és un dels fonaments per a evitar deshidratacions, basques i esvaniments.
Cal observar que la sensació de set s’atenua amb el pas dels anys, així que la gent gran ha de prendre la precaució de beure tot i que no sembli necessitar-lo. També han d’evitar-se els àpats molt copiosos, que exigeixin digestions feixugues, i és important prendre aliments que continguin sals minerals. La suor provoca una pèrdua acusada de les que són necessàries per al nostre organisme. Així mateix, a l’estiu cal tenir especial consideració per les regles de conservació dels aliments, sobretot d’aquells que portin ou. Els excessos etílics també poden passar comptes, atès que poden contribuir a la deshidratació.

Evitar les exposicions al sol. En tant que sigui possible, cal eludir estar directament sota el sol, que pot provocar insolacions i cremades. I si no hi ha més remei, és imprescindible anar protegit per algun tipus de tocat, barret o gorra. Tant com es pugui, cal procurar anar per l’ombra i preservar-se de llocs roents i insuficientment ventilats.

Dur vestimentes en concordança amb la situació. Robes fresques, de teixits lleugers, que permetin la transpiració i preferentment de colors clars, com el sentit comú demana, ajuden a alleujar la concentració de calor. Ara bé, per a evitar l’acció directa del sol sobre la pell, és recomanable portar cobert el cap, els braços o l'esquena, per més que abelleixi el destapament total.

Limitar l'activitat física a les hores més fresques del dia. Esports o activitats físiques d'una certa intensitat no tenen perquè suspendre's. No obstant això, si que cal emplaçar-les en hores matineres o al capvespre i la nit, quan les temperatures minven. Practicar esport en plena canícula pot posar-nos en greu perill. En cas de bany, cal guardar els temps prudencials entre el menjar i el capbussament, per a evitar talls de digestió, més possibles quan existeix una gran diferència de temperatura entre l'exterior i l'interior.

Moderació amb els aires condicionats i ventiladors. Endemés de la despesa d'energia que suposen, sobretot els primers, cal controlar el seu ús per motius de salut. Els canvis bruscs de temperatura entre un interior refredat artificialment i l'exterior càlid poden ésser perjudicials. En afegitó, els aires ressequen les vies respiratòries i, aplicats en dolls directes, poden ésser causa de refredats i mals d'esquena.

Solidaritat amb els més exposats. Encara que tots el sofrim, el flagell de la calor castiga amb particular ferotgia a la gent més vulnerable, nens, majors, malalts, asmàtics, etc. Per aquest motiu, es demana una especial deferència amb aquests col•lectius, així com interessar-nos per aquelles persones que sapiguem que viuen soles i es troben en situació de risc.