Les bicicletes tot terreny, molt conegudes també pel seu nom anglès de mountain bikes, pot ser que hagin estat l'invent esportiu més important dels darrers trenta anys. Si més no, és una opinió que pot mantenir-se si ens atenim a la seva repercussió popular: el nombre d'adeptes de totes les edats que ha captat i el volum de negoci que ha generat.

La idea de partida fou d'una genial senzillesa: les bicicletes de carreres convencionals tenien serioses dificultats per a circular fora de carreteres asfaltades. A més a més, el moviment dels seus desenvolupaments requeria d'un bon estat de forma i de certa potència muscular. Així doncs,en els anys setanta, a Califòrnia, un grup de joves cansats de la rigidesa del ciclisme regular, van començar a fer adaptacions per a poder superar aquestes limitacions i franquejar terrenys abruptes i muntanyencs. Es tractava, en principi, de posar llandes de major diàmetre i resistència i, més tard, d'instal•lar relacions de plats i pinyons que facilitessin les ascensions i fessin més suportable l'esforç. En la seva forma elemental, havien nascut les BTT (bicis tot terreny).

El següent pas va venir quan alguns d'aquests mateixos afeccionats que havien fet bicicletes a la seva mesura per a pujar i baixar pels cingles de Califòrnia, van descobrir que les seves creacions interessaven a molta gent i que podien finançar-se noves proves venent els models que ja tenien adaptats. D'aquesta forma, es van fundar algunes de les marques seminals que més pes han acabat tenint en el món de la mountain bike. L'evolució i expansió a partir d'aquest moment va ser certament ràpida – algunes companyies tradicionals aviat es van afegir a la fabricació de models de muntanya- i a mitjans dels anys vuitanta i principis dels noranta van aparèixer les innovacions que configuren les BTT’s tal i com les coneixem avui: models amb 18, 21, 24 i fins a més velocitats, canvis més eficaços, quadres i components cada vegada més lleugers, millors frens i suspensions (davanteres, del darrere, centrals...).

Aquesta progressió, que ha estat marcada per la voluntat contínua d'experimentació i per la incorporació de nous materials i tecnologies, té per resultat que en els nostres dies hi hagi excel•lents bicicletes tot terreny a preus molt raonables, i que la diversificació de productes faci molt senzill trobar aquella que millor coincideixi amb les nostres aptituds. L'altre front de batalla dels afeccionats ha consistit en conquerir i habilitar nous camins per a transitar a força de pedals. El treball en aquest terreny ha estat prou satisfactori i productiu, atès que al tractar-se d'un oci respectuós amb el medi ambient i que, a més a més, pel nombre de practicants que atreu, pot contribuir a la recuperació de camins i fins i tot oferir dividends turístics, ha contat amb la col•laboració de les institucions públiques.

Així, la pràctica del ciclisme de muntanya -que perfectament pot ésser ciclisme de camp, n'hi ha prou amb sortir-se de la carretera- es converteix en una alternativa (amb molts avantatges) al ciclisme convencional. Es pot explorar la naturalesa millor i més harmònicament que amb qualsevol altre vehicle, els riscos d'accidents són igualment menors i l'exercici que es fa permet una enorme gradació, a causa de la gran quantitat de camins amb relleus distints que es poden afrontar, però també a les relacions de marxes que es disposen. Per tots aquests factors, no ha deixat de sumar entusiastes en tots els països del món, que en afegit descobrixen una nova forma de desplaçar-se i d'estar en contacte amb l'entorn, de mantenir la forma, de divertir-se amb els arranjaments i modificacions dels aparells i de relacionar-se amb altres afeccionats. Possiblement, la d'iniciar-se en el món de les BTT sigui una de les decisions millor preses per qui estan buscant un esport o esbargiment per a solaçar-se en el seu temps lliure.