En arribar l’estació més càlida de l’any no només augmenten les temperatures, ans també el nombre de problemes intestinals que registren les autoritats sanitàries i la gravetat de les intoxicacions per aliments en mal estat. De fet, ambdós factors no son en absolut independents: precisament els bacteris causants d’alguns d’aquests trastorns es desenvolupen i reprodueixen amb molta més facilitat quan el termòmetre supera la barrera dels 30ºC i quan la cadena de fred que convé per a preservar millor els aliments es trenca amb més facilitat. Per acabar-ho d’adobar, certs hàbits de l’època comporten riscs afegits: es menja més sovint fora, sovint en guinguetes de platja o quioscs que poden no reunir tots els requisits higiènics necessaris o bé en costellades de camp per a les que no es disposa de les mateixes garanties que si es fessin a casa.

Però amb una mica de atenció, la majoria de malalties amb origen bacterial són eludibles i n’hi ha prou amb prendre unes elementals precaucions per foragitar a aquests indesitjables intrusos. Encara que n’hi hagi que puguin semblar obvies, aquí proveïm un llistat d’aquelles que cal tenir en compte per a passar un estiu sense ensurts desagradables:

- Higiene. Sembla de calaix, però la manca d’una bona rentada de mans, així com de les superfícies i els instruments de cuina, és la primera causa d’intoxicacions estiuenques. Així mateix, convé defugir aquells establiments que no semblin gaire afectes a aquest principi.

- És recomanable cuinar bé els aliments i deixar-los prou fets. Una cocció suficient destruirà els microbis que puguin romandre en un aliment. Abans d’ingerir-les, també cal reescalfar adientment les restes que hagin quedat d’anteriors àpats, ja que podrien haver-se tornat a contaminar.

- Conseqüentment, les viandes en cru comporten més risc que no pas les cuinades. Peixos i mariscs al natural poden jugar males passades. I això és especialment pertinent en el cas de l’ou. Fora raonable abstindre’s de consumir-lo sense cuinar, sobre tot en indrets que no gaudeixin de tota la nostra confiança, ja que és causant de la molt empipadora salmonel•la. En tot cas, rentar acuradament la closca, afegir a les salses d’ou unes gotes de vinagre a mode de conservant i no desar-les més d’un dia a la nevera són cauteles que poden fer-nos un bon favor.

- Mantenir en fred els aliments. Fins i tot alguns d’aquells que en altres èpoques s’acostumen a guardar en un rebost com a ara els embotits o certs formatges. Si es surt d’excursió, també s’ha d’anar en compte amb les neveres portàtils. Se’ls hi ha d’afegir suficient gel perquè conservin la seva capacitat refrigeradora. Les sobralles que desitgem guardar també s’ha de guardar immediatament al frigorífic.

- Molt de compte amb l’aigua de fonts i rierols de salubritat incerta. Davant el dubte, evitem-la. En el cas de l’aigua mineral en ampolla, s’han de seguir les instruccions de conservació que detallen els fabricants.

- Separem els aliments per a evitar transmissions d’agents contaminats, per exemple els sucs de la carns. De qualsevol manera, aquells que pensem menjar crus, fruites i hortalisses principalment, rentem-los a fons.

I, sobre tot, cal pensar que el perill d’intoxicació és molt més acusat i té conseqüències més perjudicials en països on les condicions higièniques són llunyanes de les nostres i on hi subsisteixen algunes malalties que no s’han de prendre en broma. Per això, és millor refusar els aliments no cuinats, els lactis, els glaçons de gel o aquelles begudes no envasades.