Acostumen a donar mandra i a fer-se a desgrat, fins i tot a escamotejar-se massa sovint. Hom se n’excusa dient que només són necessaris per a la pràctica professional i de competició. Sap greu fer d’esgarriacries, però això no és veritat. Els escalfaments convenen a tots els esportistes, sense distinció d’estat de forma, de disciplina o de la intensitat de l’exercici. Comptat i debatut, un quart d’hora d’estiraments sempre és millor que setmanes de lesions. I fent servir una mica el magí, poden arribar a ser prou divertits com per a no tornar a tractar de desentendre-se’n.

I és que, en escalfar, preparem el cos progressivament per afrontar l’esforç subsegüent, de manera que els músculs i les articulacions guanyen flexibilitat i l’organisme va pujant la seva freqüència de respiració i circulació de la sang sense brusquedat. Aquest període d’habituació fa que no s’agafi desprevingut al nostre aparell locomotor i cardiorespiratori amb un sobtat canvi de ritme.

Cada persona i cada esport tenen unes necessitats i exigències particulars, però poden donar-se uns consells generals que amb petites adaptacions serviran per a la majoria d’amateurs. Per exemple, vint minuts d’escalfament, repartit entre exercicis genèrics i específics, seria un començament ideal. Pot posar-se en marxa amb una caminada a bon pas, una cursa suau o una mica de bicicleta estàtica. Tot seguit convé estirar els músculs, flexionar les cames i l’esquena i fer girar les articulacions (canells, genolls, turmells, maluc, coll, espatlles). De fet, pot desenvolupar-se una taula pròpia d’exercicis, seguint sempre el mateix ordre, de manera que no se’ns oblidi res i l’escalfament estigui més interioritzat. Finalment, s’enllesteix amb unes repeticions d’abdominals, unes dorsals i una mica més de bicicleta o de cursa a ritme més viu.

La resta del temps és útil fer una mica d’escalfament relacionat amb l’activitat que pensem practicar, de manera que el cos s’habituï també progressivament a les postures i tècniques que demana l’esport en qüestió. I a més a més, acostumen a ésser una part més agraïda i entretinguda de l’entrenament. De manera que redueixen a deu minuts la fase més feixuga. Deu minuts que compensen a bastament, com bé podrà confirmar-nos qualsevol que hagi patit estrebades i esquinços per tractar d’estalviar-se’ls.