Successius estudis delaten que dormim menys que la mitjana dels europeus d'altres estats, que patim majors nivells de soroll i que les nostres jornades laborals són més llargues, fets que assenyalen que el bon descans no és una de les nostres millors bases . Tant és així que la simple fatiga, sense raons específiques, és una de les queixes més recurrents de la població. Es tracta, simplement, de la nostra forma de vida.

En benefici de la salut pública podria convenir posar esmena a aquests mals hàbits, encara que es tractaria d'una reforma dels costums realment complexa i que implicaria a molts agents.

En tot cas, per a dur una vida sana, tractar de respectar les hores de son necessàries ha d’ésser un nord, i si certes circumstàncies ens han impedit atendre al nostre propi repòs, la prioritat serà recuperar-les com més aviat millor, àdhuc amb sacrifici d'altres activitats que sempre podem postergar.
No obstant això, hi ha moltes persones que no poden triar tan alegrement quan dormen i quan s’excedeixen una mica, perquè pateixen un problema que rep catalogació de malaltia: l'insomni. L’insomne no és aquell a qui li costa un xic agafar el son quan es fica al llit o a qui li basten sis hores per a estar reposat i s'aixeca de bon matí perquè ja no està a gust al llit. Es tracta d'una persona a qui li resulta impossible dormir, o que dorm poc i malament contra la seva voluntat.

De fet, hi ha tipificats diversos tipus d'insomni. Ens trobem amb el d'aquells que no poden aclucar un ull qualssevulla que siguin les seves circumstàncies físiques, amb el d’aquells que ho aconsegueixen quan ja estan esgotats d'intentar-ho i només obtenen sons lleugers, amb interrupcions i de mala qualitat, i amb el de persones que, malgrat adormir-se sense problemes, ho fan de forma entretallada i mai arriben als estrats més profunds i reparadors del somni.

Els perjudicis de l'insomni no són trivials. De més a més de la frustració que provoca la situació, s’han de tenir en compte els gravàmens del cansament que causa al nostre cos. Però, per sobre de tot, cal considerar la fatiga mental, que acaba tenint ramificacions vàries: irritabilitat, incapacitat de concentració i general disminució de l'agilitat del pensament. Sense tractar-se d'un problema molt greu o irreparable, l'insomni ha de prendre's més seriosament del que sembla i, en cas de sofrir-lo, posar-hi remei tan aviat com es pugui.

La solució no és unívoca i la visita al metge és la manera més directa de buscar causes i alleugeriments. Però de tota manera, hi ha uns quants preceptes que poden ajudar a millorar la situació o fins i tot resoldre-la sense necessitat de passar per mans del facultatiu.

Es tracta de millorar els hàbits del son: cercar una regularitat en les hores de gitar-se i llevar-se, tractar de relaxar-se abans d'anar-se’n al llit amb activitats assossegades –lectura, una dutxa, un curt passeig- i evitar els estimulants (tabacs, alcohols, etc.) en l'hora anterior a aquest moment. Per descomptat, un sopar feixuc o l'acumulació de preocupacions no faciliten la tasca, pel que és molt recomanable la frugalitat nocturna, així com reservar-se una mica de temps per a distreure's i assolir un poc de pau.

Algunes persones recorren als somnífers, però es tracta d'una ajuda que pot ser contraproduent, atès que arriben a provocar dependència, i només es consideren adequats per a usos esporàdics i per a alleugeriment de situacions molt concretes. Els relaxants naturals del gènere de la til•la són, en aquests casos, molt menys arriscats.

També s'estan provant amb bons resultats teràpies cogninitives que eviten haver de recórrer a medicaments i que ajuden a tornar a dormir bé de forma natural. I això, com bé saben aquells que han sofert episodis d'insomni, és un bé que no té preu. Si s'ha tractat en va de solucionar el problema per mitjans propis, la visita al metge és un recurs que no cal menysprear, perquè el remei pot ser més fàcil i menys desagradable del que sembla.