Una de les preocupacions més inquietants per a aquells que entren en la maduresa o s'acosten a la tercera edat no és tant la disminució de certes aptituds físiques (força, resistència, agilitat, flexibilitat), que s'accepta amb filosòfica resignació, com la deterioració de les facultats mentals, molt especialment de la memòria. Però una bona capacitat de recordar no només depèn de l'edat, i la seva decadència no és en absolut fatal i irreversible. Moltíssims casos proven que a edats molt avançades es poden conservar dots i habilitats que no desmereixin de les de persones més joves: és simple qüestió de conservar la bona forma. Perquè si bé la força retentiva pot perdre vigor per molts factors –estrès, vida desordenada i mals hàbits nutricionals, herència genètica- és la falta de exercitació el que més marcadament porta al seu declivi.

L'activitat intel•lectual és l'antídot que més garanties ofereix contra el rovellament mental. Algunes persones, per la seva professió o aficions, ho tenen més senzill, però si ens preocupa la pèrdua de memòria, i percebem que no la posem prou en funcionament, procedeix buscar una activitat que ens exigeixi emprar-la de forma habitual. Estudiar una llengua o il•lustrar-se en alguna disciplina acadèmica, escriure unes memòries o un quadern de records, llegir i després recordar el que s’ha llegit o explicar-li-ho a algú, adquirir coneixements d'alguna matèria que ens demani memoritzar dades i processos. Totes són bones opcions per a preservar la fluïdesa cerebral. I encara que de vegades es tingui la sensació que hagués resultat una empresa més senzilla amb uns quants anys menys, la satisfacció que s'obté quan es comprova com de bé li funciona a hom el discerniment malgrat l'edat compensa d'aquests moments de desànim.

A més a més, com a reforç, o en cas que cap de les activitats descrites sigui factible, es poden fer altres tipus de gimnàstica mental. Exercicis com memoritzar una informació, una notícia, un text, un poema i tractar de repetir-la passats uns dies, una setmana i diverses setmanes, anar a comprar sense llista i procurar no deixar-se res, resoldre mots encreuats i altres divertiments enigmístics, aprendre i no oblidar paraules insòlites o dades curioses, etc.

També són molt pràctics certs recursos que ens faran recordar millor les coses, els anomenats procediments mnemotècnics. Són trucs com posar en paper les coses que volem recordar, perquè en escriure-les es retenen millor. També és molt útil desenvolupar associacions mentals –imatges o colors que ens remeten als conceptes que volem retenir. En afegitó, un percentatge molt important de la informació que guardem és visual, així que quan ens falli la memòria res serà més eficaç que vincular-la a una imatge o seqüència d'imatges.

Si ens atenim a aquests principis, i els acompanyem d’ una bona alimentació que no abundi en greixos saturats –obstructius de les artèries i causants de mala circulació- i mantenim a ratlla els excessos etílics –l'alcohol afecta a la transmissió neuronal- tenim cura del nostre repòs, no serà necessari atendre a la demanda manriquenya del títol d'aquest article: el senderi ja el tindrem viu i despert d'ofici.