Caminar està inscrit en l'herència genètica dels homes i, entre alguns pobles que han conservat el nomadisme, el valor del trànsit té un sentit gairebé religiós. De fet, el pelegrinatge ha estat un dels més decisius fets culturals de la humanitat, mentre que sense les rutes de trashumància no s'entendria bona part del teixit socio-cultural del nostre passat més recent. I no han faltat els grans poetes andarecs que han glossat la bellesa de les llargues travessies, el seu poder transformador.
No obstant això, els mitjans de transport moderns, el progressiu sedentarisme, l'abandó d'alguns oficis i hàbits que feien vida de camí va portar a la deterioració de moltes d'aquestes antigues rutes.

El naixement del senderisme va tenir com esperó la recuperació d'aquest llegat que estava amenaçat i la seva reutilització per a una activitat recreativa. Així va ser com van començar a abalisar-se senderes sota l’ègida de la European Ramblers Asociation. L'ús d'uns senyals més o menys estandaritzats i una bona classificació de les rutes practicables del continent han estat els motors de la seva activitat reguladora, que s'ha anat portant a terme gràcies a la voluntat i esforç de Societats i Grups excursionistes, així com de les federacions de muntanyisme. De comú, es contemplen quatre tipus de possibilitats: els GR (grans recorreguts de més de 50 kilometres), els PR (petits recorreguts), els SL (senderes locals) i els SU (senderes urbanes).

Un dels grans atractius del senderisme és poder recórrer aquests camins que en molts casos van ser utilitzats com rutes ramaderes i comercials, travessies mineres, vies de peregrinació, exili o contrabandisme i etc. L'experiència d'estret contacte amb la natura es fon així amb l'evocació de vivències d'antuvi avui ja irrecuperables.

Però si el senderisme ha tingut un predicament tan ampli ha estat per oferir aquests encants sense necessitat de grans coneixements tècnics o desplegaments de recursos. A diferència del muntanyisme, amb el qual comparteix cert esperit i origen, el senderisme no demana res més que un calçat adequat i una bossa per a dur aigua i menjar. I encara que en la pràctica d'aquest esport pot donar-se amb rutes d'alta muntanya que exigeixen un gran estat de forma, sempre pot buscar-se un recorregut a la mesura de les nostres aptituds, des dels de mínima dificultat a aquells de la més avançada. La varietat de paisatges i entorns, de rastres i troballes a l'abast de l'afeccionat també és fabulosa: afortunadament, i mentre l'assetjament al territori dels últims temps no ho impedeixi, la xarxa de senderes que han anat assentant les federacions de cada comunitat és rica i diversa. També les distàncies a cobrir van de les passejades d’una hora a les grans travessies continentals que creuen diversos països.

En ocasions vinents entrarem en detalls d'algunes d'aquestes senderes, ja es tracti de les més impressionants o de les més secrets i amagades. Ara per ara, basti saber que el senderisme és una activitat puixant, amb un bon nombre d'associacions obertes per a iniciar-se, amb consolidades revistes especialitzades que detallen rutes en cadascun dels seus lliuraments i amb editorials que posen a disposició a l'afeccionat bons mapes que faciliten la tasca de qualsevol que hagi decidit reprendre una de les més antigues aventures humanes: llançar-se als camins i inundar-se de món.

¿Serà el seu cas?