Per a portar una vida sana tan important és evitar el sedentarisme o les dietes desequilibrades com un règim de vida frustrant i poc satisfactori. Perquè encara que moltes vegades es menysprein els aspectes psicològics en la cura de la pròpia salut, acaben per ser indissolubles d’aquells físics. Una actitud il•lusionada i positiva, que contempli nous reptes i objectius de futur, és tan determinant com una bona alimentació i pot influir tant o més que el millor dels exercicis.

No obstant això, un dels problemes que afligeixen a les persones que han entrat en la maduresa o s'acosten a la tercera edat és percebre que les seves possibilitats de participar i contribuir en la societat s’estreten. A més, quan sobrevé la jubilació, amb freqüència de caràcter anticipat, algunes persones es consideren a si mateixes com improductives i passen per un període d’ensopiment i fins i tot de crisi existencial. I aquest procés sol agreujar-se quan l'afectat se sent realitzat amb la seva professió o quan ha dedicat al seu treball la majoria dels seus esforços. De sobte, una llarga preparació i una rica experiència queda malbaratada. Persones amb molt per oferir i amb ganes i energies per a fer-ho són desactivades, sense que res ho justifiqui.

Si bé algunes persones es reposen aviat d'aquest canvi traumàtic i troben coses en les quals ocupar-se –aquelles que no van poder atendre abans per falta de temps- altres segueixen lamentant que aquest cabal quedi sense aprofitar. I precisament per això, si se'ls fan propostes adequades, la seva disposició a participar en programes de voluntariat és molt resolta. I és que una jubilació activa i amb implicació social pot ser una excel•lent forma de recuperar l’entusiasme i el dinamisme.

Encara que el seu desenvolupament sigui encara primari, algunes associacions i organitzacions sense afany de lucre han començat a aprofitar aquest potencial i configurar el que s'ha donat a coneixer com nou voluntariat. És el cas d'un projecte tan interessant com el de Secot, que posa en contacte a economistes, empresaris, enginyers i etc. amb joves empreses, i ONG’s que no poden pagar-se la contractació d'assessors i experts d’aquest perfil i que, a més a més, es beneficien de professionals amb una experiència molt contrastada. També existeixen els anomenats voluntariats educatius, mitjançant els quals la gent gran imparteix classes de matèries que per la seva activitat laboral ha dominat a la perfecció, ja es tracti d'informàtica, llengües o oficis. L'associació MAVAM, per exemple, és pionera en establir experiències d'aquesta naturalesa. Els programes de voluntariat cultural, per la seva banda, també han obtingut gran reconeixement. Consisteixen en persones jubilades que es dediquen a ensenyar a visitants i estudiants el patrimoni cultural, artístic i museistic de llocs emblemàtics de les seves ciutats. La Confederació Espanyola d'Aules de Tercera Edat (CEATE) és l'encarregada de coordinar aquest programa que ha estat repetidament premiat. I, és clar, altres organitzacions tan conegudes com Creu Vermella o Càrites ja han començat a treure partit d’aquests valuós recurs encara per descobrir, i que cada vegada serà més necessari tenir en compte donat el progressiu envelliment de les nostres societats.

La qüestió és provar, sentir-se satisfet, atrevir-se amb noves experiències i fins i tot aventurar-se a fundar altres encara desconegudes.