Són conceptes abstractes, difícils de definir, no sempre estables i que depenen dels valors i de les expectatives de cada persona i comunitat. Però són categories que van associades a una bona salut anímica, al desig de viure i relacionar-se satisfactòriament amb els altres i, en definitiva, a una vida saludable.

Però…Què porta a la felicitat? Evidentment, es tracta d’una qüestió filosòfica que ha ocupat milers i milers de pàgines i que seria imprudent voler liquidar en unes poques ratlles. Ara bé, hi ha una sèrie de factors que sovint solen influir en una apreciació favorable de la pròpia situació. I sorprèn comprovar que el poder adquisitiu no és un dels més determinants.

Fa uns mesos, la New Economics Fundation va publicar un informe on llistava els països del món pel seu grau de felicitat i indagava en els criteris que eren més útils per elaborar aquest rànquing. Els resultats poden veure’s en aquesta pàgina web.

Una de les conclusions més evidents és que una major despesa de recursos i una elevada capacitat de consum no acontenta més a una societat que altres variables com una activa vida comunitària o un medi ambient ben conservat. Més aviat, acaba generant una angoixa per l’estatus o el fastigueig per l’omnipresència de valors materialistes. L’esperança de vida i el benestar humà, que ve donat per l’absència de conflictes i de fam i per sistemes de salut adients, però molt especialment per un sentiment d’autosatisfacció amb el sentit de la pròpia existència, pesen més en la balança. Resulta així que els habitants de les Illes de Vanuatu o de Costa Rica, que encapçalen el llistat, viuen amb més alegria que no pas els membres del G8.

De tot aquest estudi i dels seus resultats se’n poden treure unes conclusions valuoses. Si bé és complicat generalitzar i no hi ha fórmules que serveixin a tothom per igual, l’equilibri vital depèn amb freqüència d’una actitud personal combinada amb els condicionants de l’entorn. Els segons són difícils de modificar al nostre arbitri, però la implicació en la nostra comunitat i l’organització o participació en activitats d’intercanvi humà (cultural, polític, lúdic) no només hi poden contribuir, sinó que ens provocarà la sensació agradosa d’estar fent quelcom útil i plaent. I en el primer camp sempre podem trobar formes de sentir-nos millor, de portar una vida més conforme amb les nostres conviccions i de fer un petit esforç per menjar més saludablement, mantenir l’activitat física, trobar-nos amb els amics o buscar-ne de nous, ampliar horitzons i reservar-nos temps per aquells coses que ens agradi fer de debò.