A Cuba van plantejar-se recentment la mateixa pregunta i, atès que el país del Carib compta amb una gruixuda nòmina de persones que han superat els 100 anys, es va confeccionar un estudi per a rastrejar els motius que porten a la longevitat. A la província de Villa Clara, aquella que té major esperança de vida de l'illa, es va enquestar a 54 persones que havien franquejat el llindar de la centena i es van investigar els seus hàbits de vida. Els resultats van assenyalar algunes reveladores coincidències.

Les dietes alimentàries de la majoria, un 95%, són variades i equilibrades, amb forta presència de vegetals, peixos, lactis, ous i escassa ingesta de carns vermelles. A més a més, assaonen els menjars amb ingredients naturals i amb molt moderades quantitats de sal. Són també bastant metòdics amb els seus menjars i no abusen de les begudes alcohòliques. Però, curiosament, un percentatge elevat de la mostra no escamoteja el tabac (el tabac natural cubà, tot ha de dir-se) i són àvids consumidors de cafè.

Els enquestats han seguit una vida camperola gairebé en la seva totalitat, i guarden gràcies a això una bona forma física, però és quelcom que no els ha evitat tenir varietat d'interessos, que encara mantenen i que els ajuden a conservar un estat mental lúcid. Per adobar-ho tot plegat, una vida sexual activa ha acompanyat a bona part dels integrants de l'estudi.
Finalment, l'herència genètica era un factor gens menyspreable: un 60% de la mostra eren fills de centenaris.

Aquestes dades van ser presentats en la inauguració d'un taller que indaga en la manera d'aconseguir augmentar la longevitat dels cubans, si bé l'esperança de vida actual és ja una de les més elevades del món.
No obstant això, no pot dir-se que l'estudi hagi descobert les sopes d'all. Tot i no poder no poder escollir els nostres gens, una alimentació sana i sense espai per a freqüents desajustaments, combinada amb una actitud vitalista, corrent exercici físic, unes dosis d'activitat intel·lectual i l'alegria de permetre's alguns petits plaers semblen una fórmula tan raonable de passar els cent que no queda altre remei que recomanar-la.
Si es decideix a provar-la, expliqui-nos-ho d'aquí a mig segle.