Medicina tradicional, alternativa, holística… el fenomen cobra vigor i és discutit amb vehemència entre els seus defensors i detractors, entre els seus practicants i els facultatius convencionals. Per als darrers, moltes d'aquestes pràctiques no tenen fonament científic sòlid i denuncien l'existència d'exercicis fraudulents i, fins i tot, nocius, mentre que els primers consideren que la medicina moderna sol fonamentar-se en fàrmacs químicament molt agressius i en l'oblit del cos com un tot en el qual el benestar de la ment i de l'esperit és fonamental. La seva eficàcia és igualment discutida, i mentre que en alguns camps hi ha resultats tangibles, altres doctrines resten més nebulosos. La falta d'unes regulacions oficials i d'un debat serè fa encara difícil distingir el gra de la palla, la superstició del coneixement empíric.

No obstant això, l'oferta segueix creixent, i cada vegada és més habitual topar-se amb algunes disciplines els noms de les quals se'ns presenten hermètics. Amb mer afany informatiu, aquest petit glossari és una descripció de les més freqüents.

Homeoteràpia Segons els homeòpates -i en això coincideixen amb molts metges convencionals- el cos té una enorme capacitat de autoregulació i és capaç de curar-se per si mateix. La seva tècnica consisteix a estimular aquest procés mitjançant dosis minúscules de substàncies sense ingredients químics actius, extractes d'herbes i etc., i de potenciar així les defenses naturals del cos. Els seus principis són molt polèmics i la majoria d'especialistes la considera una pseudociència.

Flors de Bach Branca de la homeopatia desenvolupada pel bacteriòleg anglès Edward Bach. Segons la seva opinió, hi ha una sèrie de símptomes emocionals (ansietat, por, derrotisme) que anuncien una alteració mental amb efectes sobre la salut. Per a tractar-los s'empren unes tintures hidroalcohòliques obtingudes de la decocció de 38 flors que permeten restablir l'equilibri anímic i restaurar la salut perduda.

Fitoteràpia És el nom tècnic donat al conreu de la tradició herbolària de tota la vida i de la qual evoluciona la farmacologia actual. No obstant, els fitoterapeutes consideren que els afegits químics acaben deixant residus perjudicials en l'organisme i advoquen per l'ús de les propietats elementals dels simples, sense afegits de cap mena.

Ayurveda És la manifestació de la fitoteràpia en la medicina hindú, que també incorpora nocions espirituals i dietètiques, estudi dels biotips humans i tècniques avançades de massatge.

Sofrologia El més nou en medicina alternativa i també esportiva, creat per l'hispano colombià Alfonso Caycedo, pretén indagar en el poder de la consciència humana per a aconseguir un estat d'harmonia mental i augmentar el rendiment físic. S'ajuda per a això d'exercicis de ioga i relaxació, de la millora de l'autoestima i de tècniques per aprofitar el descans i el son.

Acupuntura Disciplina de la medicina tradicional xinesa, de la qual ja en varem parlar extensament en un anterior article.