La societat actual reclama una major especialització en tots els àmbits professionals, en el cas de la Medicina, encara més, ja que suposa una superior efectivitat a l'hora de solucionar les dolències dels pacients. Per aquest motiu, una de les últimes especialitats en aparèixer ha estat la Medicina de l'Esport o, més exactament, la Medicina de l'activitat física i l'esport. L'Esport també ha constituït un objectiu d'estudi específic, des dels primers Instituts Nacionals d'Educació Física fins a les actuals Facultats de Ciències de l'Esport. El foment de l'activitat esportiva com element educatiu, formatiu i competitiu i com referent de salut, són altres de les causes que ha dut a la creació d'aquesta disciplina.

Els objectius més destacats d'aquesta especialitat són: la cura mèdica dels subjectes que realitzen esport, durant la pràctica esportiva i en els períodes de descans; l'estudi dels aspectes morfològics i genètics de l'esportista, i la seva evolució amb l'entrenament; l'avaluació dels subjectes que practiquen esport i la localització dels canvis orgànics i funcionals produïts per l'entrenament; l'avaluació i estudi de l'estat nutricional de l'esportista, en períodes d'activitat esportiva i durant el repòs; i, la investigació de les bases del rendiment esportiu amb la perspectiva de l'alta competició.

La Medicina de l'Esport té, a més, un paper fonamental portant a terme exploracions i proves diagnòstiques per a la detecció precoç de patologies. Però, com ocorre en altres camps de la Medicina, la de l'Esport no es val per si mateixa, és a dir, se solapa i recolza en altres disciplines com La Neumologia o la Endocrinologia. La importància de la respiració en la pràctica de l'exercici físic duu a una col·laboració entre disciplines per a evitar mals majors, com pot ocórrer en els casos d'asma. Des del punt de vista endocrinològic, els canvis hormonals en sang, subjectes a qualsevol canvi extern com pot ser el dia i la nit, la calor o el fred, són molt complexos, per això es recomana l'esport com tractament per a pacients diabètics o excessivament estressats.

El més interessant de tots aquest progressos és la manera en què les seves nocions van enriquint el total de l'edifici mèdic, de manera que els esportistes no professionals tenim també cada més recursos per afrontar qualsevol problema sorgit en el curs de la nostra pràctica física.