La recomanació de fer exercici figura sempre en lloc destacat en els decàlegs de vida saludable, i l'esport es considera un complement idoni de la dieta per a combatre el sobrepès i els seus efectes. Una relació molt interioritzada en la nostra cultura de la salut que, no obstant, es posa periòdicament en dubte mitjançant informacions esbiaixades i mitges veritats.
Segons pretenen els qui les difonen, l'exercici no només no ajuda a perdre pes o, com a mínim, a controlar-lo, sinó que més aviat arriba a ésser contraproduent.

¿Els arguments per aquestes afirmacions? Essencialment se'n repeteixen dos. El primer és força capciós: car l'exercici provoca un dèficit d'energia, les necessitats de consum d'aliments del nostre organisme augmenten i el balanç de calories gastades-recuperades acaba per ésser pitjor que si no es practiqués esport. El segon posa l'accent en la quantitat escassa de calories que fa perdre una bona estona d'exercici.

Si bé ambdues assercions tenen alguna mena de fonament, ambdues són parcials i poc ajustades. Perquè encara que la despesa que genera la activitat física pot incitar a menjar més, no només no hi ha proves que ho demostrin, sinó que no significa una relació de causa-efecte inexorable. Per a tallar en sec amb aquesta tendència n'hi ha prou amb fer una tria correcta dels aliments (és a dir, parar compte a la seva aportació calòrica), així com trencar una certa servitud psicològica que fa que moltes persones, després de practicar esport, es donin recompenses gastronòmiques, convertint en erm tot l'esforç fet.

L'altre pretensió parteix de quelcom no del tot inexacte per a extralimitar-se després en les conclusions. Certament, la pèrdua de pes que aconseguirem només per practicar exercici és molt migrada. La quantitat de energia que hom pot eliminar amb un exercici normal d'una hora de duració rarament va més enllà de les 500kcal. És una xifra no massa significativa, i que permet afirmar que caldrà realment molt de temps per desfer-se dels quilos extres gràcies a l'esport. Això significa que l'exercici s'ha d'acompanyar d'una dieta adient i especialment pensada per a les nostres necessitats.

Però el valor de l'esport no es pot calcular estrictament en aquests termes. Primerament, perquè combatre el sedentarisme durant el seguiment d'un règim contribueix enormement a no perdre múscul, ajudant-nos d'aquesta manera a no sofrir una deterioració de la nostra resistència física. En segon lloc, perquè un estil de vida actiu contribueix a no permetre la reducció de despesa energètica del metabolisme en repòs, una resistència orgànica que posa en marxa el nostre cos davant de qualsevol dieta. En tercer lloc perquè, una vegada haguem reduït les nostres talles, s'aconseguirà consolidar el nou pes molt més fàcilment si es fa exercici. I per si no sembla suficient, cal recordar que certes reaccions hormonals i psicològiques quan practiquem esport contribueixen a sentir-se millor.

Les excuses més o menys recercades per lliurar-se a una vida regalada caldrà que continuïn provant sort amb arguments més sòlids. Si vol perdre pes, faci exercici. Hi ha mil maneres divertides de manegar-s'hi.