Les llistes d'espera i la manca de suficient personal mèdic són, com hem ja comentat, dos dels problemes més greus que afecten al nostre sistema de Salut Pública. Ambdues situacions, òbviament relacionades, tenen a l'origen diferents causes que hem referit en el seu moment. Però n'existeix una que contribueix de forma constant a aquesta sobrecàrrega i que és menys evident que les altres. És el fenomen que podríem denominar com hipevisitació.

Amb aquest nom referiríem l'efecte provocat per totes aquelles persones que van al metge sense cap motiu que ho justifiqui. En alguns casos es tracta de persones que senten especial inclinació per ambulatoris i hospitals i que gaudeixen escoltant les opinions d'un especialista i acudeixen a ells per a passar l'estona amb mals i molèsties inventades. Però en la seva majoria pateixen simple hipocondria. Es tracta d'un trastorn pel qual l'afectat creu patir malalties de forma completament infundada i, per a tranquil·litzar-se, visita compulsivament la consulta del metge. Qualsevol petit símptoma és magnificat i està en continu estrès pensat en la possibilitat de patir o poder contreure alguna malaltia greu. A més, qui sofreixen d'hipocondria, són persones molt interessades en problemes de salut, ben informades i coneixedores de símptomes, fet pel qual la seva immediata identificació com a malalts imaginaris no és en absolut senzilla. Per si fos poc, no solen tenir-ne prou només amb un paper i passegen per diversos serveis mèdics.

Com resulta evident, la hipocondria acaba resultant un dispendi de temps i recursos per al sistema sanitari i afecta a veritables malalts que sí necessitarien amb diligència les atencions dels professionals. En alguns casos, segons la seva intensitat i recurrència, pot qualificar-se a la hipocondria com un trastorn compulsiu que requereix de tractament psicoterapèutic. En altres ocasions és només una conducta irresponsable i malaltissa que no cal alimentar mentre encara s'estigui a temps de controlar. Viure sa no només significa cuidar-se. També significa no obsessionar-se i saber relaxar-se quan no rebem senyals d'alarma.