Després d'un període en el qual hem evitat l'exercici, reprendre'l pot ser causa de moltes satisfaccions, però també d'algun contratemps. I el "dolor muscular d'aparició tardana", com és anomenat mèdicament, i més conegut col·loquialment com cruiximent, és un dels més comuns.
Sense que revesteixi major gravetat, el cruiximent resulta molest, difícils d'evitar i impossible de solucionar immediatament una vegada es pateix.

Les seves causes han estat molt discutides però, ara per ara, s'admet que són causades per microruptures de fibres musculars. La falta d'entrenament i resistència fa que les fibres més febles del múscul no resisteixin i es trenquin, fet que provoca aquestes burxades tan característiques i que expliquen el seu nom popular. Fins i tot segons alguna recent teoria, el DOMS (sigles angleses internacionals) representarien un procés positiu de reemplaçament de fibres més febles per unes altres amb major gruix i resistència. Els tendons, les juntures musculars i la regió abdominal són les zones que més poden veure's afectades per aquest dolor, que apareix unes 24 hores després de la pràctica esportiva i pot arribar a perllongar-se fins a 7 dies. La màxima intensitat sol presentar-se a les 48 hores. D'aquest moment estant, comença a atenuar-se.

Una de les explicacions del cruiximent que ha estat vigent fins a temps molt recents, i que ara s'ha desestimat, és aquella que mantenia que les cèl·lules del nostre metabolisme sofrien una fermentació quan es trobaven escasses d'oxigen que acabava produint àcid làctic cristal·litzat. I aquests cristalls eren els responsables principals de les punyides. Descartada la responsabilitat d'aquests cristalls, també haurien de rebutjar-se els remeis que es basaven en ella. Principalment el mètode consistent a prendre aigua amb sucre o amb bicarbonat, que no reporta cap benefici.

No hi ha formes certes d'impedir l'acció del cruiximent, però una sessió completa d'estiramients sembla que pot minimitzar-lo. També sembla recomanable que els nostres primers dies d'exercici no abundin en salts i curses, perquè són aquells que més fàcilment el desencadena. Una vegada es pateix, la fórmula de fer-lo més suportable és tornar a emprendre l'exercici que va causar-lo, encara que amb una intensitat menor. I res de descoratjaments, perquè una vegada s'estigui ja en marxa, el cruiximent serà un record remot