Així convindria que funcionés el sistema digestiu i així se suggereix en alguns anuncis que ajuda el seu producte a aconseguir-ho. Però el sistema digestiu es desregula amb extrema facilitat i és el primer en el qual repercuteix qualsevol desequilibri en la nostra vida. Una alimentació inadequada, canvis sobtats en la dieta, alteracions de la nostra rutina diària, estrès, viatges o la manca d'exercici poden causar l'aparició de desajustaments intestinals i restrenyiment.

La dificultat per a anar regularment al bany podria afectar a una cinquena part de la població mundial, i encara que els motius que originen el problema són molt variats, l'absència de fibra i esport solen combinar-se per a encarnar el trastorn. El malestar i la pesantor, les digestions lentes i, a llarg termini, conseqüències més greus, són les seves principals derivacions.

El consum de fibra -continguda en verdures fruites, cereals i llegums- és un dels camins més segurs per a prevenir o posar remei el restrenyiment. Una quantitat de 30 grams al dia, que s'obté amb unes cinc racions d'aquests aliments, és l'adequada per a aconseguir un bon funcionament digestiu. Fruites com les prunes, els plàtans o els cítrics i molt especialment els cereals integrals són els més rics en aquesta substància. Però la majoria d'especialistes en nutrició insten a acompanyar aquestes ingestes amb abundant aigua, doncs és la combinació d'ambdós elements la que facilita el correcte funcionament del nostre sistema d'evacuació.

A més a més dels preceptes dietètics, altres hàbits són altament recomanables per a fer treballar l'intestí i reduir riscos de restrenyiment: exercici periòdic, no saltar-se l'esmorzar i trobar un moment del dia propici per a poder anar al servei sense presses i sense incomoditats. De fet, l'estrès associat a la falta d'horaris i d'unes mínimes rutines és un dels factors que més influeixen en l'aparició del restrenyiment.

També cal tenir en compte que en aquest assumpte intervenen condicionaments genètics que predisposen més o menys a sofrir el problema, i que les mesures que ens ajudaran a augmentar la nostra regularitat no sempre són d'efecte immediat. Per això, quan persisteix, moltes persones fan camí dret i recorren a laxants. En una situació concreta, i amb supervisió mèdica, pot ser la manera adequada de sortir del pas. Però el seu ús continuat pot arribar a modificar els trànsits intestinals i habituar el nostre cos al seu concurs, de manera que li resulti després difícil funcionar sense aquest estimulant.