Més de set segles d'estada dels àrabs entre nosaltres ens van deixar quelcom més que rastres arquitectònics i lingüístics. De l'agricultura a l'àlgebra, de la música a l'enginyeria civil, són moltes els deutes que hi tenim. També inclinacions culturals i gustos socials que segueixen actuant dins de nosaltres gairebé en secret. Uns altres dels seus costums, en canvi, van perir, per més que en quedés la seva viva petjada. Per exemple, i malgrat que caiguessin en desús ràpidament, en moltes ciutats que van ser possessió musulmana hi resten encara magnífics exemples de banys públics, aquests hammam que com ja succeïa en el món romà, eren un lloc d'intercanvi social tant com d'higiene. La sorpresa és que avui, aprofitant vestigis gairebé perduts o reproduint l'estil i ambient de les caldes d'Al-Àndalus, però també de la cultura de l'aigua en altres civilitzacions, tornen a emergir. De fet, la disposició d'aquests neobanys amb tres aljubs d'aigua calenta, temperada i freda recorda més a l'estructura romana que a l'àrab, més cimentada en el vapor.

Sembla que l'estratègia d'expansió i la bona recepció de l'oferta, que es recolza també en l'amplitud d'horaris i unes tarifes assumibles, està cridada a obrir-se camí. De moment Andalusia, aprofitant el seu privilegiat enllaç amb la tradició, va al capdavant. A Granada, com no, ja es pot triar entre dues distints, el de San Miguel iAl-Ándalus, que pertany a la mateixa companyia que s'ha embarcat a obrir-ne altres de semblants. Un d'ells a Còrdova, que en el seu moment més esplèndid del califat va tenir-ne més de 600, i un altre que és el Medina Mayrit, que evoca la raó de la fundació de Madrid i el seu mateix nom: la profusió d'aigües subterrànies que existeixen en el seu solar. Sevilla tampoc ha volgut quedar-se sense el seu propi local, que com la majoria dels aquí referits no només ofereix aigua, sinó també teteria i massatges pel mateix preu. A més Màlaga, Andújar i Càceres han estat fins ara les últimes en llançar-se a la piscina, però no tindria res d'insòlit que la moda s'expandís i que recuperés places que d'antuvi li van ser propícies (Mallorca, Girona, Múrcia, etc.) i augmentessin una oferta que ja inclou restauració i espectacles, convertint-se de bell nou en un eix de la vida social.