Els banys de mar, aquesta incomparable delícia quan concorren les condicions ambientals idònies, no sempre ha tingut el favor de punts com en els nostres dies. De fet, va ser l'aristocràcia britànica que a la fi del XVIII i principis del XIX estiuejava a East Sussex o Cornualla qui va rellançar la idea de capbussar-se en les aigües de l'Atlàntic i gaudir de les seves virtuts terapèutiques, reals o atribuïdes pels metges de l'època.
Però segur que en aquests banys seus no havien de bregar amb els molts inconvenients que avui poden arruïnar una jornada marina.
Per a començar, la pell bruna no era en aquells dies objecte d'especial estimació, així que no calia córrer els riscos que avui es corren per a canviar de to (i prendre les precaucions que glossàvem en un article anterior).

I, per descomptat, la gairebé absència de pressió urbanística i industrial sobre els litorals i els abocaments d'hidrocarburs, pesticides agrícoles i altres elements tòxics a gran escala els podia despreocupar d'unes quantes incomoditats.
Per exemple, les platges senzillament brutes o contaminades. El sistema de banderes blaves, si bé atorgades per un òrgan no absolutament independent, és avui un dels mitjans més fiables de reconèixer la netedat de les aigües. O si més no, de saber quines evitar. En la pàgina web de la Federació Europea d'Educació Ambiental es poden trobar totes les així reconegudes.

Un altre sistema de banderes també és utilitzat per a prevenir d'onatges i altres eventualitats que desaconsellin ficar-se a l'aigua. Mentre que la groga indica que s'extremin les precaucions, la vermella ho prohibeix pel fort perill d'ofegament que suposa.

Les meduses són una altra de les plagues més molestes dels últims anys. Alguns municipis fins i tot s'han decantat per situar xarxes que impedeixin el seu accés massiu a les platges. Però en cas de rebre una de les seves picades urticants, cal acudir ràpidament a alguna instància sanitària per a rebre tractament. Com a mesures d'emergència, podem seguir les instruccions de guies com aquesta editada per la Junta d'Andalusia (en castellà).

Les punxades d'eriçons de mar, en zones rocoses de costa, són un altre dels més dolorosos contratemps d'unes vacances a platja. El remei més plausible consisteix en desempallegar-se de les punxes que no s'hagin clavat profundament i acudir al dispensari sense recolzar la zona afectada per a guarir-se la ferida i rebre alguna de les pomades que ajuden a extirpar les punxes inaccessibles.

Evitar les immersions en aigua freda o les proeses natatòries després de menjars feixucs o de la ingestió d'alcohol, sortir de l'aigua o protegir-se del sol si s'observen erupcions i al·lèrgies, no nedar contra corrent en la proximitat d'espigons i confiar en l'autoritat dels socorristes quan ens donin informació o ens facin recomanacions formen la resta del paquet d'actituds assenyades perquè els nostres contactes amb l'aigua tinguin tots els seus efectes relaxants i tonificants sense contrapartides.