La salut dental és d'aquelles coses que més es descuiden perquè és de les que més recança dóna atendre fins que és inevitable. La imatge d'obrir la boca a ca'l dentista fa venir tremolors a homes fets i drets, i els preus que sovint s'hi facturen a la sortida tampoc donen massa empenta. Però molt millor que amagar el cap i encomanar-se a deus i sants per a no haver d'anar-hi, és disposar els mitjans per espaiar aquestes visites. I el fonamental, per quotidià, és una bona higiene dental.

Avui, si fa o no fa, s'ha generalitzat el costum de rentar-se les dents després de cada àpat, però el problema és que ben sovint no s'hi esmerça prou atenció i es fa incorrectament.

Per a començar s'ha d'escollir un raspall adient. Preferentment de mànec recte, no excessivament gran i que pugui arribar a tots els racons de la boca. La duresa de les cerres suaus o mitjanes solen ésser les més convenients, car les dures poden irritar més les genives i desgastar més la superfície de les dents (tot i una major capacitat netejadora). També cal observar que els flocs de fibres del capçal siguin espessos i abundants i que estiguin disposats a diverses alçades, cosa que farà que s'adaptin millor a la superfície irregular de la dent. Les puntes arrodonides, un estàndard que avui compleixen la majoria de marques, serà el darrer requisit que haurem d'exigir. I no ser garrepes quan toqui renovar-lo.

Ja amb una eina d'aquestes característiques començarem a raspallar de dalt a baix -genives incloses- les dents de la part superior i cap amunt i per les dues cares les de la part inferior, repetint una dotzena de vegades el moviment per cada parella de dents. La superfície dels queixals, a més a més, es raspallarà circularment. Els incisius i canins per la seva part interna seran objecte d'especial atenció, tot raspallant-los com si escombréssim.
També, haurem de tenir en compte la posició del raspall quan actuem, per exemple, sobre les dents frontals en la seva cara interior: només si el mantenim vertical abastarà totes les seves parts. Tot aquest procés s'haurà de portar a terme mantenint el raspall amb fermesa però sense exercir una pressió desmesurada. En darrer terme no hem d'oblidar-nos de la llengua i de glopejar aigua una vegada haguem acabat per així eliminar les restes.

Finalment, l'ús encara poc estès de seda dental és un dels secrets més determinats per desprendre's dels residus més molests i impedir la formació de placa. Cal, no obstant això, ésser acurat i pacient per aprendre a utilitzar-lo, no fer sagnar les genives i aconseguir certa rapidesa mecànica en el procediment.

Amb aquestes prevencions, que tenen especial importància abans de gitar-se al llit, segur que podrem burlar les anades al dentista, que, per altra banda, gràcies al progrés de tècniques, ha deixat de ser en la majoria de casos una perspectiva esfereidora.