Hom s'altera, es disgusta, se'n penedeix, se sent mesquí i tampoc acostuma a treure gaire benefici de tot plegat. No, no es tracta de no mostrar-se ferm davant els ultratges o de no defensar els propis drets amb vehemència si és necessari.

Parlem dels arravataments d'ira, dels enuigs i rampells irracionals i de les discussions més agres. Perquè segons descriu una investigació publicada pel International Journal of Psychophysiology, l'estrès i l'augment de la tensió arterial que comporta un d'aquests episodis triga més d'una setmana en dissipar-se, encara que no ens n'adonem: passa la irritació, però en el nostre cos hi segueix ressonant el seu eco.

Aquest estudi dóna cos a la intuïció que la irascibilitat té efectes negatius en el nostre organisme i que aquests es perllonguen en el temps i fan créixer el risc de patir malalties cardiovasculars. De fet, una de les conclusions més interessants de l'estudi és la constatació que les persones més propenses a empipar-se sofreixen més aviat d'enduriment arterial, mentre que l'alliberament de les hormones de l'estrès causa compressió en els vasos sanguinis i sofriment cardíac.

Així que ja sap: la pròxima vegada que li aixafin la guitarra, pensi-s'ho bé, conti fins a deu i no es deixi trair per l'instint si no paga veritablement la pena.