Baixades de la temperatura, refredats que obliguen a mocar-se pertinaçment i calefaccions que ressequen les vies respiratòries. L'hivern presenta el panorama perfecte per a sofrir un molest encara que rares vegades massa problemàtic episodi d'hemorràgia nasal.

Aquests sagnats es produeixen perquè el nas té una vasta però també molt fina xarxa de venes i capil·lars, molt propensos a trencar-se davant qualsevol alteració. Furgar-se, una sèrie d'esternuts, un cop o una irritació per inhalació de productes químics, tot això accentuat per una sequedat ambiental que repercuteixi en la de les parets de les fosses nasals, pot desencadenar-los.

En la immensa majoria de casos, les hemorràgies remeten espontàniament. Però per aturar-la amb la major diligència possible ha de pressionar-se lleugerament amb el dit sobre el costat del nas del qual provingui el flux i, en casos persistents, introduir-hi amb delicadesa una gasa amb aigua oxigenada. En les farmàcies també es venen productes que resulten eficaços per a tallar aquells sagnats més irreductibles. Si ni per aquestes s'aconsegueixen resultats, i han passat més de 20 minuts del començament de l'hemorràgia, és el moment d'acudir a un ambulatori o servei d'urgències.

I si hem detallat les causes freqüents que la provoquen, podem deduir aquelles mesures que ens ajudaran a prevenir-les. Mocar-se sense brusquedat, esternudar sense esforçar-s'hi i no ficar-se el dit o altres objectes al nas serien les precaucions bàsiques. L'ús d'un humidificador en climes molt secs i aplicar-se xeringues de sèrum fisiològic o lubrificants nassals formarien una segona línia d'atencions per a les persones més sensibles i que tinguin precedents que ho justifiquin.

Això sí, si els episodis es repeteixen amb excessiva habitualitat, consulti el seu metge, doncs podria tractar-se d'una hemorràgia nasal posterior i simptomàtica d'algun altre trastorn de la salut.