Agradi més o menys, i sigui moda passatgera o permanent, les sèries de metges i hospitals són una de les indiscutibles debilitats dels televidents i el seu èxit fa fregar-se les mans dels programadors.

Però l'Organització Mèdica Col·legial està revoltada per la imatge imprecisa que projecta de la professió mèdica i, sobretot, de les pràctiques clíniques.
La Comissió Central de Deontologia de l'esmentada organització ha estat l'encarregada d'observar quina idea del funcionament de la sanitat es trasllueix en aquest tipus de ficcions i les seves conclusions són poc favorables.

Segons el seu informe escenifiquen tractaments i tècniques que contribueixen a crear unes falses expectatives en els pacients. Això acaba traduint-se en pressió als especialistes i en despeses suplementàries i innecessàries del sistema sanitari. I és que els pacients exigeixen exploracions i teràpies que han conegut a través de les sèries, però que resulten supèrflues en els seus casos o que amb la seva demanda amenacen amb llevar-les-hi a futurs pacients que les necessitin realment. Els sempre limitats recursos del sistema mèdic públic són així susceptibles d' ésser canibalitzats per conductes inspirades en productes de ficció amb freqüència poc fidels a la realitat.

A més a més, la Comissió fa esment del desajust que existeix entre la quantitat de recuperacions miraculoses i curacions in extremis que es veuen a la sèries i les que es produeixen en el món real, i adverteix sobre la frustració que això pot provocar en pacients i familiars.

Finalment, tampoc considera just o adient que els professionals sanitaris siguin invariablement presentats com "éssers anòmals" sempre implicats en turbulentes relacions sentimentals, maniobres mesquines, desequilibris emocionals i altres trames truculentes pròpies d'aquest tipus de sèries. Si més no, intenta posar en coneixement de l'opinió pública que aquests comportaments no estan ni més ni menys generalitzats que en qualsevol altre àmbit humà.

Com a detall final, l'OMC acaba per recordar la seva disposició a assessorar a guionistes i productores en tot allò que calgui per fer que els espectadors tinguin una visió menys equívoca. Així que si alguna vegada s'ha submergit completament en l'ambient d'una pel·lícula mèdica, frueixi-ho, però pel seu propi bé i el de tots, no ho confongui amb la realitat.