Amb freqüència sentim discursos enfervorits en els quals les nostres autoritats governamentals aposten per un model més net i sostenible de ciutat que després queden en retòrica i simples declaracions d'intencions.

De fet, les dificultats per als qui volen portar una vida més respectuosa amb el medi ambient són molt notables i gairebé freguen el sabotatge, de manera que a vegades han d'organitzar-se per a defensar els seus drets.
Aquesta va ser la idea del dissenyador de vehicles de tracció humana George Bliss, quan va encunyar el terme massa crítica per a descriure les afluències de ciclistes urbans que a la Xina van unint-se a poc a poc en els semàfors fins a ésser-ne prou per travessar un encreuament sense risc. Després va emprar aquest concepte d'origen polític per definir les congregacions més o menys flexibles i espontànies de ciclistes que es reunien una vegada al mes a San Francisco per autoafirmar-se i demanar unes millors condicions de circulació.

Ràpidament, massa crítica va anar articulant-se, creixent i estenent-se per tot el món. Però no com un d'un moviment formal, sinó com un fet: el d'unes persones, principalment sobre dues rodes, encara que també vianants, que periòdicament trien un lloc i una hora per portar a terme una bicicletada popular. La seva espontaneïtat, la forma descentralitzada d'organitzar-se i el seu caràcter festiu són part de la força d'aquests aplecs.

Sense itinerari fix i amb esperit de passeig comunitari, l'objectiu principal de massa crítica és fer veure que anar en bicicleta per la ciutat no només és tan normal com en vehicles motoritzats, sinó que és una alternativa que alleugereix a les urbs de molts dels seus principals problemes: sorolls, contaminació i embussaments. Un dret, no una graciosa concessió municipal. Com diuen alguns dels lemes més utilitzats en aquestes ocasions "no contamina ni gasta benzina" o "no bloquegem el trànsit, som el trànsit". I a més a més, són un punt d'intercanvi d'idees i experiències que, segons els activistes, serveix per donar consistència a un moviment de pressió per aconseguir ordenances que protegeixin els ciclistes o carrils-bici aptes per a la circulació.

Si en la nostra ciutat no existeix una massa crítica i creiem que seria interessant muntar-ne una, n'hi ha prou amb posar fil a l'agulla: escollir una hora mensual, repartir pasquins, deixar anuncis en tendes i penjar la cita en el web massa critica o fer un web propi, com aquells que ja tenen València, Huelva, Ourense o Alcalá de Henares, entre d'altres indrets.
Si allò que et motiva són les bicicletes o simplement les ciutats més sostenibles, surt al carrer i dóna pedalades: hauran d'escoltar a una massa crítica alegre i combativa.