No discutirem a aquestes alçades què ens ha aportat la telefonia mòbil. Cadascú sabrà jutjar les seves bondats i servituds. Allò que resulta incontestable és que la seva difusió ens ha abastat irreparablement a gairebé tots. Les actuals xifres donen un línia per habitant, el que també suposa que qualsevol problema de salut derivat de la seva utilització es trobaria entre les prioritats de les autoritats competents.

Molt s'ha debatut, sense arribar a cap evidència, sobre els possibles efectes biològics d'un ús abusiu del telèfon. Alteracions cerebrals, cardiovasculars, sexuals i fins a cancerígenes han estat adduïdes en alguns estudis, sense que s'hagi pogut provar de manera peremptòria cap d'elles.
No obstant això, sí que existeixen alguns indicis i sospites d'altres problemes que podrien tenir una relació més clara amb aquest hàbit encara tan recent (pel que resulta impossible conèixer els possibles efectes a llarg termini). Per exemple, els deterioraments auditius causats per la contínua proximitat de l'aparell al oïda, o mals de coll provocats per posicions forçades mentre es parla.

No obstant això, el perjudici més notable que ja detecten els especialistes té a veure amb trastorns de conducta. Perquè l'omnipresència del mòbil no només ha trencat algunes regles d'antuvi elementals d'urbanitat (parlar a crits en llocs públic o interrompre desconsideradament converses per atendre trucades), sinó que alguns dels seus usuaris se n'han convertit en addictes. Tant que es tornen irritables si han de prescindir-ne i no són conscients de la quantitat de temps que passen absorts en les seves trucades. Una atenció compulsiva que, en qualsevol cas, interfereix en la vida i relacions dels qui pateixen tal trastorn.

A més a més, caldria afegir aquí altres fenòmens que, si bé de manera indirecte, tenen en el mal ús del petit dispositiu el seu origen. El seu exemple més clar serien els accidents de trànsit provocats per distraccions o problemes de coordinació mentre se sostenia el mòbil.

Totes aquestes constatacions inclinen a aconsellar un ús moderat del mòbil, i que aquest ens aporti comoditat, seguretat i ens resulti alliberador i no opressiu o esclavitzant. A més a més, cal valorar si els més joves en tenen veritable necessitat, així com instruir-los en la seva correcte utilització. I sempre tenir en compte el caràcter intrusiu que pot provocar el nostre ús públic del mòbil i fins i tot la contaminació acústica que genera. Amb seny i mesura, la salut i les modernes facilitats de comunicació estaran ben avingudes.