Un espectre recorre l'estiu i aguaita des de les cantonades de truites aparentment gustoses o de perfumades salses. És un bacteri a qui agrada d'amagar-se en els ous, però també en carns, peixos o lactis, i que cada any es cobra el seu portalatge d'intoxicacions. La pujada de les temperatures facilita la seva supervivència, i els més grans, els nens o els immunodeprimits són les seves preses favorites.

La salmonel·la és a més a més un enemic silenciós: els aliments que l'acullen no canvien de gust o olor i res fa sospitar la seva presència a simple vista. La falta d'higiene en la manipulació dels aliments o la persistència de restes mal rentades en el parament de la llar són les principals causes de la seva propagació.

Per tant, les mesures de neteja a la cuina i la desinfecció d'estris són el primer pilar per a evitar contratemps.
Els aliments crus també són més vulnerables, un altre dels motius de l'especial bel·licositat estiuenca del bacil, per la qual cosa la cocció a altes temperatures o la correcta conservació en fred redueixen en bona mesura les probabilitats d'infecció. En afegitó, l'ús d'ous pasteuritzats o no tenir les broquetes i racions sobre la barra farà que els bars estiguin menys exposats i deixin de ser el focus principal de contaminació de la no sense fonament terrible salmonel·losi.

Per la seva banda, les associacions de consumidors aconsellen rebutjar tapes dubtoses i entrepans de carrer o que s'extremin les precaucions amb determinats aliments. Ser més escrupolós amb les dates de caducitat i condicions de conservació dels aliments són alguns altres dels patrons que cal seguir mentre duri la calor.

Si amb tot comencem a sentir-nos malament -els períodes d'incubació de la salmonel·losi són molt variables i poden allargar-se fins a 5 o 6 dies- i ens sobrevenen dolors abdominals, diarrea, nàusees i vòmits, serà convenient que anem amb diligència al metge perquè ens faci un diagnòstic i ens recomani la millor forma de refer-se de l'ensurt.