No estranyarà a ningú que els especialistes en estètica ho hagin començat a anomenar així, perquè el president de França podria encarnar a la perfecció els seus principals trets. Afecta homes madurs, amb presència social i recursos que recorren a la cirurgia o a solucions cosmètiques avançades per no desentonar al costat de les seves parelles més joves i atractives. En alguns casos això els suposa un sofriment emocional que els porta a intentar reparar la seva inseguretat en el quiròfan.

El prototip d'afectat per aquesta alteració és un home entre 40 i 55 anys, de posició acomodada, certa projecció pública i que o bé s'han separat i busquen parella o la que tenen és bastants anys menor. La demanda de bòtox o l'increment d'intervencions estètiques que s'ha produït els últims anys vindrien a confirmar-ho.

Les teràpies facials figuren entre les més demandades, si bé la ginecomàstia (reducció del teixit pectoral), les liposuccions o els trasplantaments de pèl també viuen un moment pròsper. D'habitud, els tractaments que escullen són aquells que no els exigeixen baixes laborals, no els suposen dilatats esforços i els permeten rapidesa i també discreció en la millora. Perquè si va superant-se el tabú dels homes que tenen cura del seu aspecte, encara existeix cert pudor a les grans transformacions.
Blefaroplasties, gravats abdominals i àdhuc allargaments de penis són part del paquet amb el qual homes amb diners i poder intenten fer-se més desitjables.

No obstant això, la xifra d'operacions d'aquesta índole que es produeixen a l'any a Europa apunta també a una creixent desinhibició masculina quan d'embellir-se es tracta.

Amb tot, si aquesta voluntat és elogiable, els extrems als quals apuntàvem quan parlàvem de la síndrome Sarkozy solen comportar desequilibris als quals és millor no abandonar-se. La pressió del culte a la joventut i la imatge pot ser molt forta, però segurament resulti més atractiu un home que sap envellir sense angoixa i portar els seus anys amb elegància.