
A
diferència de tantes malalties que sobrevenen
per sorpresa i sense que res ho adverteixi, els especialistes
en diabetis consideren que fins a la meitat de casos
podrien evitar-se amb la prevenció oportuna.
Uns hàbits saludables podrien impedir-ne l'aparició
o, almenys, endarrerir-la en el temps i moderar el seu
abast.
Encara que existeix una predisposició genètica
en la diabetis, perquè un individu pateixi la
malaltia acostuma a passar per una etapa 'pre-diabètica',
amb nivells de glucosa per damunt dels de la població
sana, que si es controlen adequadament poden contenir
el seu desenvolupament. La principal mesura passa per
una alimentació sana i equilibrada i consums
moderats d'alcohol.
Cal tenir present que la diabetis és una malaltia
crònica seriosa, una de les més esteses
entre la població sènior i de les que
més morts causa per efectes derivats de la mateixa:
el deteriorament d'òrgans com el ronyó,
el fetge o el cor provoca que cada deu segons mori en
el món una persona per aquests motius.
No obstant això, els ritmes de vida i hàbits
alimentaris de la modernitat no semblen afavorir el
combat contra la seva proliferació: a 2007 es
va estimar que la diabetis afectava a 246 milions de
persones d'entre 20 a 79 anys de tot el món,
una xifra que es preveu que augmenti fins a arribar
als 380 milions en 2025, fet que suposa un creixement
de la prevalença del 6 per cent en 2007 al 7,3
per cent previst per a 2025. Mentrestant, les dades
que disposa la SEMI (Societat Espanyola de Medicina
Interna), ens diuen que entre un 8 i un 10 per cent
de la població espanyola és diabètica
i que un de cada tres malalts que pateixen aquesta malaltia
està ingressat en un hospital per problemes emparentats
amb la diabetis.
El gran desconeixement que es té d'aquesta malaltia
és una altra de les causes dels seus excessius
perjudicis: moltes vegades només es presta atenció
als nivells de glucosa, però se n'oblida la dimensió
cardiovascular, fins al punt que del 75 al 80 per cent
de les complicacions que es deriven de la diabetis,
com ara cardiopatia, ceguesa, problemes en les extremitats
o danys en el ronyó, són problemes cardiovasculars,
als quals s'ha de sumar el fet que les persones amb
diabetis tipus 2 presenten el doble de probabilitats
de patir un infart de miocardi o un infart cerebral
que les persones que no la sofreixen.